El telèfon mòbil dels visitants serà la base principal de la nova museïtzació que es començarà a instal·lar enguany al Castell de la Santa Creu de Calafell i al seu entorn. Tot i que també hi haurà museïtzació en suports físics, la Universitat de Barcelona ha desenvolupat una aplicació per a telèfons intel·ligents (smartphones) que permetrà que el mòbil funcioni com una guia interactiva que donarà informació de l’itinerari a realitzar.
La nova museïtzació preveu la instal·lació de 43 punts d’informació. 28 seran punts virtuals, accessibles des del telèfon mòbil. Els altres quinze, punts d’interpretació amb suport material. La solució virtual s’aplicarà especialment a l’exterior del Castell, ja que, a diferència de la fortalesa, es tracta d’un barri habitat on no es poden instal·lar grans embalums per l’estretor dels carrers.
L’alcalde de Calafell, Jordi Sánchez, ha destacat que “el projecte de museïtzació culmina les actuacions que estem desenvolupant al Castell i a la primera corona del barri històric”. L’objectiu és que “els visitants trobin totes les facilitats per gaudir d’una de les principals peces del patrimoni històric de Calafell”.
De la seva banda, el professor de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, Joan Santacana, ha explicat que “es tracta d’implantar una museografia del segle XXI, que no depengui tant dels suports materials, sinó d’una base digital que situi al visitant en una relació en línia amb el monument”.
La Universitat de Barcelona ha recordat avui, durant la presentació del projecte, que aquest és el futur de les museïtzacions de monuments. “A pocs anys vista, cinc o sis com a molt, els museus d’arreu del món tindran sistemes com aquests”, ha dit Santacana, qui ha recordat, a més, que “aquest és un sistema accessible per tots els públics, però que serà molt beneficiós per atreure públic jove, que està avesat a informar-se per mitjans en línia i, molt particularment, pel telèfon mòbil”.
La nova museïtzació del Castell i del seu entorn, forma part del Projecte d’Intervenció Integral al Nucli Antic de Calafell, finançat per la Llei de Barris. La inversió prevista és de 100.000 euros. Avui s’ha anunciat que la part virtual de la museïtzació estarà disponible durant 2011. Els suports materials s’instal·laran durant 2012. El calendari estarà estretament relacionat amb el projecte arquitectònic que també es desenvolupàrà al Castell i al seu barri.
Properament, l’Ajuntament convocarà una jornada de participació ciutadana durant la qual es farà una demostració pràctica, in situ, del nou sistema de museïtzació a través del telèfon mòbil.
sábado, 26 de marzo de 2011
La cooperació entre sector públic i privat, clau per una promoció turística eficaç, segons una jornada celebrada avui
La cooperació entre el sector públic i el privat és clau per aconseguir una promoció turística eficaç, segons s’ha conclòs avui a Calafell en una jornada organitzada per l’Ajuntament. La jornada ha tingut com a referent el model del Consorci de Turisme de Barcelona, on l’aliança de l’Administració local amb els empresaris ha estat decisiva per a l’èxit turístic de la capital catalana.
En la seva intervenció, l’alcalde de Calafell, Jordi Sánchez, ha destacat que “hem d’unificar objectius i recursos, amb un full de ruta comú”. L’alcalde ha afegit que “a Calafell tenim diferents exemples dels fruits que aquesta cooperació pot donar i és un camí que hauríem d’aprofundir amb més empenta i menys recances”. Com a exemples, Jordi Sánchez ha citat el Festival Rockabilly, que atreu milers de visitants d’arreu del món, o els productes de turisme actiu i turisme esportiu, o la promoció del turisme familiar.
De la seva banda, el director general de Turisme de Barcelona, Pere Duran, ha explicat el model barceloní, que ha posat com a exemple de com la promoció es pot arribar a autofinançar en un percentatge important, a partir de la creació de nous serveis. Duran ha dit també que “venem molts productes diferents, però una sola marca: Barcelona, i la venem de forma conjunta tots els actors implicats i interessats en la promoció, tant els oficials com els privats”.
El director general de Turisme de Barcelona ha subratllat també la importància d’una atenció personalitzada de qualitat en els serveis d’informació turística. “És vital que així sigui”, ha remarcat. També ha posat l’èmfasi en la necessitat que la promoció sigui sostenible econòmicament, amb una bona gestió de recursos propis a partir de la mimització de les despeses i la generació d’ingressos.
En aquest mateix sentit s’ha pronunciat el tercer ponent de la jornada, el president de l’associació d’empresaris Fòrum Calafell, Massimiliano Revello. “No hi ha imatge més clara del que hauria de ser la promoció turística que la d’un tàndem: una bicicleta amb dos seients, els ocupants de la qual han de coordinar l’esforç per reeixir”, ha subratllat.
La jornada ha tret algunes altres conclusions sobre la promoció turística que caldria fer a Calafell. Aquest és un resum de les principals:
–Cal reforçar la promoció segmentada i la promoció per mercats geogràfics, tot fidelitzant els mercats emissors propers a Calafell.
–Donar valor a l’excepcionat del municipi. El patrimoni històric és la base d’un turisme cultural de qualitat que cal reforçar encara més.
–Cal posar en valor el paisatge i la climatologia, que pot ser un recurs turístic de primer ordre. La marxa nòrdica o les rutes en BTT pel terme municipal són un primer exemple.
–Cal generar nous productes que combinin cultura i activitat a l’aire lliure, com la futura Ruta d’Al-Mansur, un itinerari que enllaçarà Calafell i Còrdova pels camins de les invasions mussulmanes contra la Catalunya Vella al tombant de l’any 1.000.
–Calafell ha de continuar vivint del turisme, com a principal indústria local. Però ha de superar el model de sol i platja en favor d’un turisme de qualitat, basat en la cultura i el lleure. S’ha d’aprofitar una climatologia d’excepció, però també el patrimoni històric i cultural i les facilitats i productes orientats a públics concrets, com les famílies o els esportistes.
En la seva intervenció, l’alcalde de Calafell, Jordi Sánchez, ha destacat que “hem d’unificar objectius i recursos, amb un full de ruta comú”. L’alcalde ha afegit que “a Calafell tenim diferents exemples dels fruits que aquesta cooperació pot donar i és un camí que hauríem d’aprofundir amb més empenta i menys recances”. Com a exemples, Jordi Sánchez ha citat el Festival Rockabilly, que atreu milers de visitants d’arreu del món, o els productes de turisme actiu i turisme esportiu, o la promoció del turisme familiar.
De la seva banda, el director general de Turisme de Barcelona, Pere Duran, ha explicat el model barceloní, que ha posat com a exemple de com la promoció es pot arribar a autofinançar en un percentatge important, a partir de la creació de nous serveis. Duran ha dit també que “venem molts productes diferents, però una sola marca: Barcelona, i la venem de forma conjunta tots els actors implicats i interessats en la promoció, tant els oficials com els privats”.
El director general de Turisme de Barcelona ha subratllat també la importància d’una atenció personalitzada de qualitat en els serveis d’informació turística. “És vital que així sigui”, ha remarcat. També ha posat l’èmfasi en la necessitat que la promoció sigui sostenible econòmicament, amb una bona gestió de recursos propis a partir de la mimització de les despeses i la generació d’ingressos.
En aquest mateix sentit s’ha pronunciat el tercer ponent de la jornada, el president de l’associació d’empresaris Fòrum Calafell, Massimiliano Revello. “No hi ha imatge més clara del que hauria de ser la promoció turística que la d’un tàndem: una bicicleta amb dos seients, els ocupants de la qual han de coordinar l’esforç per reeixir”, ha subratllat.
La jornada ha tret algunes altres conclusions sobre la promoció turística que caldria fer a Calafell. Aquest és un resum de les principals:
–Cal reforçar la promoció segmentada i la promoció per mercats geogràfics, tot fidelitzant els mercats emissors propers a Calafell.
–Donar valor a l’excepcionat del municipi. El patrimoni històric és la base d’un turisme cultural de qualitat que cal reforçar encara més.
–Cal posar en valor el paisatge i la climatologia, que pot ser un recurs turístic de primer ordre. La marxa nòrdica o les rutes en BTT pel terme municipal són un primer exemple.
–Cal generar nous productes que combinin cultura i activitat a l’aire lliure, com la futura Ruta d’Al-Mansur, un itinerari que enllaçarà Calafell i Còrdova pels camins de les invasions mussulmanes contra la Catalunya Vella al tombant de l’any 1.000.
–Calafell ha de continuar vivint del turisme, com a principal indústria local. Però ha de superar el model de sol i platja en favor d’un turisme de qualitat, basat en la cultura i el lleure. S’ha d’aprofitar una climatologia d’excepció, però també el patrimoni històric i cultural i les facilitats i productes orientats a públics concrets, com les famílies o els esportistes.
martes, 8 de marzo de 2011
Jimmy Piñol: “Ya es hora de que la gente de mi generación tome el relevo”
Jimmy Piñol: “Ya es hora de que la gente de mi generación tome el relevo”
El batería del grupo Lax N Busto del Vendrell da el salto a la política¿Qué le ha impulsado a dar este salto?
De momento, la mayoría de la gente que me para por la calle me pregunta si ya sé dónde me meto. No obstante, a mí lo que me impulsa es una inquietud que ya viene de hace años y muchas ganas de aportar cosas positivas para mi ciudad. Sobre todo se trata de sumar y colaborar, ya sea desde el asociacionismo o la política. Somos conscientes de que se trata de un partido pequeño en el Vendrell pero mi ambición es conseguir una mayor representación para poder llevar a cabo algunas de nuestras ideas. Creo que a la ciudad le hace falta oxigenarse y romper con un binomio político que está representado por gente que lleva alternándose el gobierno desde hace 32 años, hace falta un relevo.
"Los compañeros del grupo
me han dado su apoyo"
En cierta manera, la suya es la cara mediática de las elecciones, ¿no?
Yo no lo veo así, la verdad. Por parte de ERC se han abierto las puertas y se buscan independientes para aglutinar nuevas caras y potenciar un proyecto. Es lo mismo que pasa en las asociaciones, que de vez en cuando se hacen llamamientos para buscar gente que sume e ilusione. Esa es la voluntad. En un primer momento, cuando me llamó ERC y alguna otra formación, sinceramente, me sorprendió, pero ahora lo veo con normalidad. Sí que es cierto que tuve que pedir permiso a mi mujer, pero tengo claro que no será una dedicación plena porque yo soy músico profesional y esa es mi principal ocupación.
¿Qué le han comentado los compañeros del grupo?
Al principio se reían, pero luego, cuando les hice ver que iba en serio, me dieron su apoyo y me volvieron a preguntar si me lo había pensado bien (ríe).
¿Cómo se combinan dos actividades tan diferentes como la política y un grupo de rock?
Bueno, con mucha organización porque cuesta encontrar tiempo. Sí que es cierto, no obstante, que Lax N Busto nos ha permitido dedicarnos a otras cosas, principalmente ligadas a la música, y que yo ahora también tendré que compaginar con la política. Yo tengo ganas de aportar cosas al desarrollo de mi ciudad y quiero aprender también de este mundo, de todo se aprende y estas experiencias ayudan a formarte como persona.
¿Qué es lo que más le ha sorprendido de estas primeras semanas dedicadas a la política?
Sin duda, que antes de que yo aceptara todo el Vendrell ya comentaba la jugada y especulaba con mi candidatura. La verdad es que la política tiene algo de prensa rosa. Yo trabajo con seriedad e intentaré actuar con rigor. También es cierto que mucha gente que me ha parado por la ciudad me ha comentado que ya era hora que diera el salto y me ha animado y felicitado. Intentaré recoger todos estos mensajes y sumar en positivo, que ha sido mi filosofía en todos aquellos proyectos que he emprendido.
¿Ha llegado la hora de una renovación generacional en la política del Vendrell?
Sin duda, yo lo echo en falta. Cuando se habla de la desafección política es completamente real, hasta el punto que mucha gente de mi generación no participa de ninguna manera. Se trata de personas que están llevando a cabo una gran obra en el terreno profesional y asociativo, pero que no quieren implicarse en política. Pienso que deberíamos reflexionar ya que parece que la generación de nuestros padres quiere taparnos un poco. También es cierto que hay un vacío que deberíamos corregir, debemos implicarnos porque, si no, tampoco tenemos mucho derecho a protestar.
En momentos de tensión política, tocar la batería irá bien para desfogarse un poco, ¿no?
(Ríe). Sí, seguro que sí, aunque espero no tener que llegar a este extremo. La verdad es que la batería, aunque parezca un instrumento de mucha fuerza, en realidad obliga a estar muy concentrado y a mí, además, me relaja, me sirve de receta terapéutica. Aún con todo, espero que no se dé el caso porque yo no entro en la política para criticar ni nada que se le parezca ya que entiendo que todo el que se pone lo hace con un ánimo constructivo.
jueves, 3 de marzo de 2011
La Ciutadella Ibèrica de Calafell de les ‘Toixoneres’ és converteix en plató de rodatge d’un audiovisual
Es filmen escenes quotidiànies dels ibers i un funeral aristocràtic per un audiovisual del nou museu de Baza (Granada)
El grup de reconstrucció històrica Ibercalafell va escenificar algunes activitats de la vida dels ibers, entre elles un ritual funerari aristocràtic. També van enregistrar-se escenes sobre la vida quotidiana dels ibers. Segons ha explicat José Antonio Parja, productor de Lavínia, productora que elabora aquests materials, “algunes escenes es veuran en pantalla petita, però altres s’exhibiran en pantalles de grans dimensions i panoràmiques i seran de gran espectacularitat”
Santacana, que va dirigir la reconstrucció de la Ciutadella i pilota un equip de la UB que treballa en la conservació i promoció del jaciment, afegeix que “molts museus a l’aire lliure com aquest s’acaben convertin en platós de cinema, si l’ambient és creïble, la reconstrucció està ben feta i hi ha equips humans que puguin esceneficar recreacions històriques. A llarg termini, això pot ser una font d’ingressos per a la Ciutadella”, ha dit l’expert.
La Ciutadella Ibèrica de Calafell s’ha convertit aquest darrer cap de setmana en un plató cinematogràfic, arran d’una gravació d’escenes de la vida dels ibers. La destinació de les imatges enregistrades són els audiovisuals que s’exhibirà al nou museu de Baza (Granada), que obrirà les portes al públic el proper mes de maig.
Les escenes filmades a Calafell, en concret, s’exhibiran en el marc d’un centre d’interpretació dels jaciments arqueològics, que forma part de l’ampliació del museu municipal de Baza, una referència estatal de la cultura dels ibers. La peça més coneguda d’aquest museu és la Dama de Baza. De fet,l’escena funerària filmada recreava l’enterrament, fa 2.400 anys, de l’aristòcrata ibera que va quedar immortalitzada per l’escultura.
“La Ciutadella Ibèrica de Calafell, per ser un jaciment arqueològic reconstruït, és un plató fantàstic per realitzar filmacions d’aquesta mena. Se’n fan sovint, perquè no hi ha gaires indrets on aconseguir imatges ambientades a l’entorn de fa 2.500 anys sense recórrer al cartró pedra o a efectes especials d’imatge”, , explica el professor de la Universitat de Barcelona, Joan Santacana.Santacana, que va dirigir la reconstrucció de la Ciutadella i pilota un equip de la UB que treballa en la conservació i promoció del jaciment, afegeix que “molts museus a l’aire lliure com aquest s’acaben convertin en platós de cinema, si l’ambient és creïble, la reconstrucció està ben feta i hi ha equips humans que puguin esceneficar recreacions històriques. A llarg termini, això pot ser una font d’ingressos per a la Ciutadella”, ha dit l’expert.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)