Fa 75 anys van ser assassinats els monjos del Sanatori de Calafell

Dissabte passat, 30 de juliol, va fer 75 anys que van ser assassinats els monjos que llavors hi havia al Sanatori Sant Joan de Déu que, tot i que estava ubicat al terme municipal del Vendrell, en concret al barri marítim de Sant Salvador – avui allà hi ha l’Hotel Ra -, sentimentalment i, per proximitat, estava més unit al municipi de Calafell. El centre s’havia inaugurat el 23 de maig del 1929 pel rei Alfonso XII. Va ser, en concret, entre les sis i les set de la tarda del 30 de juliol del 1936 quan quinze religiosos de l’Orde Hospitalària Sant Joan de Déu, que treballaven al Sanatori de Calafell, van ser massacrats just als afores de Calafell, on ara hi ha la discoteca Louie Vega. Això formava part de la persecució religiosa que hi havia a Espanya, als inicis de la Guerra Civil. Aquesta situació va afectar amb virulència els centres benèfics i hospitalaris de l’Orde de Sant Joan de Déu, amb el resultat d’un important nombre de víctimes innocents, entre els religiosos i els malalts.

 De fet, va ser el 24 de juliol del mateix any, cap a dos quarts de tres de la tarda, quan  el sanatori va ser envaït per un grup de milicians armats. Uns es dedicaven a detenir els monjos i d’altres a escorcollar el centre sanitari a la recerca d’armament que mai trobarien. El responsable de l’atac va convidar a un berenar els monjos i es va acomiadar fins a l’endemà dient-los que es traguessin els hàbits, “ja que aquí tots som iguals”. Els dies següents van ser molt difícils al sanatori. Hi havia por, intranquil·litat i desconfiança. Els milicians es mofaven de la religió i prometien un munt de joguines als nens malalts si s’oblidaven de resar. Els deien que ‘No hi ha Déu….heu de dir visca el comunisme!”. Va ser el 28 de juliol quan els milicians van començar a eliminar qualsevol símbol que hi hagués al sanatori. Van proporcionar documentació als monjos per si volien traslladar-se cap a França i els donaven llargues. El 30 de juliol, els van dir que “els que vulguin marxar ho poden fer però també us podeu quedar aqui”. La majoria va optar per marxar ja que entenien que, si es quedaven al sanatori, corrien perill. Els responsables de l’atac van deixar vuit monjos per oferir servei en el sanatori. La resta es van dividir en dos grups, un aniria cap a l’estació de tren de Sant Vicenç i l’altre cap a Calafell. Després d’ametrallar un monjo d’aquest grup, van traslladar-los cap al centre de Vendrell on hi havia molta gent profanant la parròquia. Després en una camioneta es van dirigir cap a Calafell on van ser interceptats per un altre grup de milicians que van obligar els monjos a baixar del camió. Quatre d’ells es van salvar perquè eren molt joves, però els altres quinze van ser cositsa trets pels 19 milicians. Un dels monjos assassinats era Constanzo (Saturnino) Roca Huguet, fill de Sant Sadurní d’Anoia.