Descobreixen el raïm més antic de Catalunya, a la Ciutadella Ibèrica de Calafell

Els arqueòlegs de la Ciutadella Ibèrica de Calafell han descobert les restes d’un gra de raïm del segle III a.C., el més antic que s’ha trobat mai a Catalunya.

Aquest descobriment suposa la recuperació d’una resta excepcional i única, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, ja que és el fruit de raïm més antic que s’hi ha trobat, i a més s’ha recuperat tot el fruit sencer, amb la llavor, polpa i pell incloses. Aquest fet és totalment atípic, ja que el més habitual és que es recuperi només la llavor de la fruita.

El gra de raïm, que està totalment carbonitzat, s’ha trobat dins la sitja que pertany a la casa del cabdill de la ciutadella. Aquesta sitja va ser trobada en la darrera excavació efectuada a la ciutadella ibèrica de Calafell l’any 2006. Cal recordar que les sitges eren forats que es feien a terra per conservar els aliments, i especialment els cereals, i també com a abocament de deixalles, i per tant constitueixen una font d’informació molt important, ja que permeten conèixer el tipus d’alimentació i agricultura de l’època. En el cas concret de les restes que, des de l’any 1982, s’han anat trobant a la ciutadella, el seu estudi ens dóna informació directa de quins eren els costums dels primers calafellencs.

Així mateix, la descoberta d’aquest gra de raïm també permet determinar la importància d’aquest fruit en la societat de l’època ibèrica, quan es consumia com a fruita fresca o seca i també es cultivava per a elaborar vi.

La primera ciutadella reconstruïda de l’Estat

La ciutadella ibèrica de Calafell és el primer jaciment arqueològic de la Península Ibèrica totalment reconstruït, cosa que permet als seus visitants conèixer exactament com era aquest poblat en la seva època originària. Es tracta d'un assentament pertanyent a la tribu ibèrica dels Cossetans, i que es troba situat al damunt d'un petit turó, a uns 300 metres de l'actual línia de costa, la qual, antigament, arribava al mateix peu del turó.

Les primeres excavacions a la ciutadella de Calafell es van dur a terme als anys 80, i a partir de finals dels 90 es van començar a aplicar estudis de noves disciplines a les restes trobades. Entre d’altres, actualment s’hi fan estudis de carpologia, ciència dedicada a analitzar les restes llavors i fruits que es conserven en els jaciments arqueològics. Amb la carpologia es poden conèixer dades en relació a l’agricultura, l’alimentació i, en general, sobre l’explotació dels recursos vegetals per part de les cultures del passat.

Ara per ara, sabem que els ibers de la Ciutadella i els camperols dels voltants cultivaven cereals d’hivern com el blat nu (comú/dur), l’ordi vestit i la pisana/espelta bessona i altres cereals dits de primavera com el mill i el panís/mill italià (que no s’ha de confondre amb el blat de moro que prové d’Amèrica). La combinació d’aquests cereals estacionals permetien un aprofitament intensiu de la terra en el marc d’una agricultura fonamentada principalment en el guaret i la rotació de cultius. Les llavors que al llarg dels anys s’han anat recuperant, també donen informació d’altres cultius com el dels llegums, principalment llenties, faves i veces, aquestes últimes idònies per a l’alimentació del bestiar.

Fa 75 anys van ser assassinats els monjos del Sanatori de Calafell

Dissabte passat, 30 de juliol, va fer 75 anys que van ser assassinats els monjos que llavors hi havia al Sanatori Sant Joan de Déu que, tot i que estava ubicat al terme municipal del Vendrell, en concret al barri marítim de Sant Salvador – avui allà hi ha l’Hotel Ra -, sentimentalment i, per proximitat, estava més unit al municipi de Calafell. El centre s’havia inaugurat el 23 de maig del 1929 pel rei Alfonso XII. Va ser, en concret, entre les sis i les set de la tarda del 30 de juliol del 1936 quan quinze religiosos de l’Orde Hospitalària Sant Joan de Déu, que treballaven al Sanatori de Calafell, van ser massacrats just als afores de Calafell, on ara hi ha la discoteca Louie Vega. Això formava part de la persecució religiosa que hi havia a Espanya, als inicis de la Guerra Civil. Aquesta situació va afectar amb virulència els centres benèfics i hospitalaris de l’Orde de Sant Joan de Déu, amb el resultat d’un important nombre de víctimes innocents, entre els religiosos i els malalts.

 De fet, va ser el 24 de juliol del mateix any, cap a dos quarts de tres de la tarda, quan  el sanatori va ser envaït per un grup de milicians armats. Uns es dedicaven a detenir els monjos i d’altres a escorcollar el centre sanitari a la recerca d’armament que mai trobarien. El responsable de l’atac va convidar a un berenar els monjos i es va acomiadar fins a l’endemà dient-los que es traguessin els hàbits, “ja que aquí tots som iguals”. Els dies següents van ser molt difícils al sanatori. Hi havia por, intranquil·litat i desconfiança. Els milicians es mofaven de la religió i prometien un munt de joguines als nens malalts si s’oblidaven de resar. Els deien que ‘No hi ha Déu….heu de dir visca el comunisme!”. Va ser el 28 de juliol quan els milicians van començar a eliminar qualsevol símbol que hi hagués al sanatori. Van proporcionar documentació als monjos per si volien traslladar-se cap a França i els donaven llargues. El 30 de juliol, els van dir que “els que vulguin marxar ho poden fer però també us podeu quedar aqui”. La majoria va optar per marxar ja que entenien que, si es quedaven al sanatori, corrien perill. Els responsables de l’atac van deixar vuit monjos per oferir servei en el sanatori. La resta es van dividir en dos grups, un aniria cap a l’estació de tren de Sant Vicenç i l’altre cap a Calafell. Després d’ametrallar un monjo d’aquest grup, van traslladar-los cap al centre de Vendrell on hi havia molta gent profanant la parròquia. Després en una camioneta es van dirigir cap a Calafell on van ser interceptats per un altre grup de milicians que van obligar els monjos a baixar del camió. Quatre d’ells es van salvar perquè eren molt joves, però els altres quinze van ser cositsa trets pels 19 milicians. Un dels monjos assassinats era Constanzo (Saturnino) Roca Huguet, fill de Sant Sadurní d’Anoia.

Angola i Barça, rivals de pretemporada del CP Calafell

El primer equip d'hoquei sobre patins del Club Patí Calafell començarà el seu calendari de partits de pretemporada al setembre amb un encontre contra la selecció nacional d'Angola. L'encontre es disputarà el dimecres 14 de setembre, a les nou del vespre, al pavelló poliesportiu municipal Joan Ortoll. L'entrada serà gratuïta.

Però la presentació oficial del CP Calafell davant la seva afició serà el 14 d'octubre amb un partit amistós contra el FC Barcelona Sorli Discau. L'enfrontament també tindrà lloc al pavelló Joan Ortoll, a les nou del vespre. L'entrada també serà gratuïta.

El partit arribarà a una setmana de l'inici de la temporada a l'OK Lliga, on Calafell i Barcelona es veuran les cares per primer cop el 7 de gener, també a la pista calafellenca. El partit de tornarà serà el 12 de maig.
Precisament sobre el calendari de l'OK Lliga, l'entrenador del CP Calafell, Pere Varias, considera que el calendari no afavoreix gaire el combinat que dirigeix. En opinió de Varias, el calendari dificulta les possibilitats de classificar-se per a la Copa del Rei. No obstant això, l'entrenador no renuncia a marcar-se objectius ambiciosos i a lluitar per aquesta classificació.

"El tall que determina els equips que juguen la final de la Copa es farà quan nosaltres haurem disputat sis partits a casa i set a pistes contràries", ha explicat avui Pere Varias. L'entrenador ha afegit que "és evident que com a equip nou a l'OK Lliga haurem de lluitar per cadascun dels punts en joc i que serà a casa on tindrem més oportunitats de puntuar". I ha dit també que "un partit més a casa hauria pogut marcar la diferència per entrar a la Copa".

Varias, però, no renuncia a lluitar per la classificació per a la Copa, tot i l'adversitat del calendari. "Som ambiciosos i no renunciem a res. Sóc molt conscient que l'objectiu prioritari i immediat d'enguany és consolidar la categoria, però no podem limitar-nos a lluitar per la permanència. En volem més, si més no a mig termini", ha dit l'entrenador. I ha conclòs que "en tot cas, l'ambició ens serà útil fins i tot per la permanència, perquè quan no és té un objectiu més ampli és quan es pateix de debò".