El partit serà ofert en directe per Calafell Ràdio amb narració de Ferran Rodríguez i els comentaris de Ramon Ferré. (107.9 FM).
sábado, 28 de mayo de 2011
El Patí Vallès Calafell intenta avui de nou, a Lleida, l’ascens de categoria
El Club Patí Calafell jugarà aquesta tarda a les 6 ala pista del Llista Blava Lleida, el penúltim partit de la temporada, conscients que no poden tornar a fallar, doncs depenen d’ells mateixos per retornar a l’OK Lliga. Després de deixar escapar la primera oportunitat de celebració contra el Tordera (5-5), si avui guanyan hauran aconseguit l’objectiu.
viernes, 13 de mayo de 2011
La comissió territorial d’urbanisme dóns la conformitat final al Pla General de Calafell
La Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona ha donat la seva conformitat final al nou Pla d’Ordenació
Urbanística Municipal (POUM) de Calafell. La comissió ja havia aprovat definitivament el POUM en la seva sessió del 24 de gener, i ara ha verificat que l’Ajuntament hi ha introduït, via el mecanisme del text refós, els canvis que li havia demanat.
Ara ja només resta que el POUM sigui publicat en el Diari Oficial de la Generalitat perquè estigui plenament en vigor. “L’endemà de la publicació, tothom podrà venir a l’Ajuntament a demanar llicències d’obres d’acord amb el nou planejament”, explica, de forma gràfica, l’alcalde de Calafell, Jordi Sánchez. La publicació es produirà en els propers dies o setmanes. Les modificacions que la Comissió Territorial d’Urbanisme va fer introduir en el POUM de Calafell eren, segons l’alcalde, “autèntiques millores que aprofundeixen en la idea de posar sostre al creixement i establir un model de municipi que sigui sostenible”. De fet, el text refòs ara convalidat redueix encara més el nombre de nous habitatges que es podran construir a Calafell, així com també les hectàrees de sòl urbanitzable.
A més, el POUM aposta per una estructura urbana que “soldi” els diferents nuclis que formen el municipi de Calafell, tot superant dicotomies històriques. I ho fa situant el sòl urbanitzable a la plana costanera, en comptes dels turons.
El POUM de Calafell té set punts claus: Frenar el creixement urbanístic desmesurat, Protegir els valors paisatgístics i el patrimoni natural, Disposar de sòl per construir equipaments i serveis, sobretot a Segur (educatius, sanitaris, esportius i culturals), aixi com habitatge protegit, Potenciar noves centralitats per impulsar i diversificar l’activitat econòmica, Preservar el patrimoni històric i la identitat urbanística del nucli antic, Crear un nou model de ciutat al centre de Segur, més urbà i amb serveis, Cohesionar el municipi mitjançant la reforma de la carretera C-31
La creació d’un nou model econòmic local és una de les principals apostes del POUM, per tal d’evitar la dependència que Calafell ha tingut de la construcció. En aquest sentit, es preveuen cinc noves centralitats i accions per impulsar l’economia: Protagonisme de la C-31, que es convertirà en la rambla que uneixi Calafell i Segur, Es proposa crear un centre urbà a Segur amb més comerços, Apareix una nova centralitat a Mas Mel, Es proposen dos hotels i s’afavoreix la renovació dels actuals, Es permet el comerç de proximitat a les urbanizacions.
I l’altra gran aposta del POUM és dotar Calafell dels terrenys necessaris per als equipaments que s’han de crear per superar el retard històric de serveis que arrossega el municipi. El sòl reservat per a aquesta finalitat tindria un cost de més de 300 milions d’euros si s’hagués de comprar en el mercat.
Urbanística Municipal (POUM) de Calafell. La comissió ja havia aprovat definitivament el POUM en la seva sessió del 24 de gener, i ara ha verificat que l’Ajuntament hi ha introduït, via el mecanisme del text refós, els canvis que li havia demanat.
Ara ja només resta que el POUM sigui publicat en el Diari Oficial de la Generalitat perquè estigui plenament en vigor. “L’endemà de la publicació, tothom podrà venir a l’Ajuntament a demanar llicències d’obres d’acord amb el nou planejament”, explica, de forma gràfica, l’alcalde de Calafell, Jordi Sánchez. La publicació es produirà en els propers dies o setmanes. Les modificacions que la Comissió Territorial d’Urbanisme va fer introduir en el POUM de Calafell eren, segons l’alcalde, “autèntiques millores que aprofundeixen en la idea de posar sostre al creixement i establir un model de municipi que sigui sostenible”. De fet, el text refòs ara convalidat redueix encara més el nombre de nous habitatges que es podran construir a Calafell, així com també les hectàrees de sòl urbanitzable.
A més, el POUM aposta per una estructura urbana que “soldi” els diferents nuclis que formen el municipi de Calafell, tot superant dicotomies històriques. I ho fa situant el sòl urbanitzable a la plana costanera, en comptes dels turons.
El POUM de Calafell té set punts claus: Frenar el creixement urbanístic desmesurat, Protegir els valors paisatgístics i el patrimoni natural, Disposar de sòl per construir equipaments i serveis, sobretot a Segur (educatius, sanitaris, esportius i culturals), aixi com habitatge protegit, Potenciar noves centralitats per impulsar i diversificar l’activitat econòmica, Preservar el patrimoni històric i la identitat urbanística del nucli antic, Crear un nou model de ciutat al centre de Segur, més urbà i amb serveis, Cohesionar el municipi mitjançant la reforma de la carretera C-31
La creació d’un nou model econòmic local és una de les principals apostes del POUM, per tal d’evitar la dependència que Calafell ha tingut de la construcció. En aquest sentit, es preveuen cinc noves centralitats i accions per impulsar l’economia: Protagonisme de la C-31, que es convertirà en la rambla que uneixi Calafell i Segur, Es proposa crear un centre urbà a Segur amb més comerços, Apareix una nova centralitat a Mas Mel, Es proposen dos hotels i s’afavoreix la renovació dels actuals, Es permet el comerç de proximitat a les urbanizacions.
I l’altra gran aposta del POUM és dotar Calafell dels terrenys necessaris per als equipaments que s’han de crear per superar el retard històric de serveis que arrossega el municipi. El sòl reservat per a aquesta finalitat tindria un cost de més de 300 milions d’euros si s’hagués de comprar en el mercat.
miércoles, 11 de mayo de 2011
Els Llaguts de Calafell culminen amb èxit el descens a rem pel riu Ebre
El passat cap de setmana del 7 i 8 de maig, l’Associació Esportiva Llaguts de Calafell va celebrar la VIII edición de la Transebre, la seva tradicional prova de resistència baixant el riu Ebre des de Móra d’Ebre fins a la desembocadura al mar. Enguany, com en altres edicions, els de Calafell han comptat amb la presència dels Llaguts de Vilanova i la Geltrú, que aquest any també han esdevingut coorganitzadors de l’event.
En total, entre els dos equips, han participat aproximadament una trentena de vogadors i vogadores, als que s’han afegit una vintena d’acompanyants més. En total, cinquanta persones que han compartit un parell de dies d’esport i de germanor.
La sortida de la VIII Transebre va tenir lloc cap a les 9:15h del matí a Móra d’Ebre, on les dues embarcacions participants –el Magí per part dels calafellencs- van haver d’enfrontar-se immediatament amb un fort vent en contra, que va marcar bona part de la marxa de les dues primeres hores de recorregut.
Després de passar per davant de Miravet, es va fer una primera parada de relleu a Benifallet –on també es va fer un esmorzar conjunt-. A continuació, es va avançar fins a l’assut de Xerta, i des d’allà, passant davant de Tivenys, fins a Aldover.
En aquesta localitat es va fer un dinar de germanor al camp davant mateix del riu, on es van fer paleses les virtuts culinàries dels vilanovins.
Cap a quarts de set del vespre, es va haver de suspendre la prova per culpa de la forta pluja, que va impedir l’arribada a Tortosa, final d’etapa originàriament previst per dissabte. Després de carregar els dos llaguts sota una tempesta, el convoi va marxar per carretera fins a Sant Jaume d’Enveja, on els dos equips van passar la nit, marcada per una festa conjunta, però també pel comprensible cansanci per part d’alguns tripulants després de la dura jornada.
Diumenge, l’expedició va tornar al riu, disposada per a l’assalt final a la Mar Mediterrània, que va tenir lloc a prop del migdia. Molts tripulants van fer el tradicional salt a terra per posar un peu a l’Ebre i l’altre al mar.
Després de l’èxit de l’empresa, els dos equips van tornar a dinar a Sant Jaume d’Enveja i, posteriorment, a les seves respectives localitats enmig d’un ambient excepcional de camaraderia i germanor.
En total, entre els dos equips, han participat aproximadament una trentena de vogadors i vogadores, als que s’han afegit una vintena d’acompanyants més. En total, cinquanta persones que han compartit un parell de dies d’esport i de germanor.
La sortida de la VIII Transebre va tenir lloc cap a les 9:15h del matí a Móra d’Ebre, on les dues embarcacions participants –el Magí per part dels calafellencs- van haver d’enfrontar-se immediatament amb un fort vent en contra, que va marcar bona part de la marxa de les dues primeres hores de recorregut.
Després de passar per davant de Miravet, es va fer una primera parada de relleu a Benifallet –on també es va fer un esmorzar conjunt-. A continuació, es va avançar fins a l’assut de Xerta, i des d’allà, passant davant de Tivenys, fins a Aldover.
En aquesta localitat es va fer un dinar de germanor al camp davant mateix del riu, on es van fer paleses les virtuts culinàries dels vilanovins.
Cap a quarts de set del vespre, es va haver de suspendre la prova per culpa de la forta pluja, que va impedir l’arribada a Tortosa, final d’etapa originàriament previst per dissabte. Després de carregar els dos llaguts sota una tempesta, el convoi va marxar per carretera fins a Sant Jaume d’Enveja, on els dos equips van passar la nit, marcada per una festa conjunta, però també pel comprensible cansanci per part d’alguns tripulants després de la dura jornada.
Diumenge, l’expedició va tornar al riu, disposada per a l’assalt final a la Mar Mediterrània, que va tenir lloc a prop del migdia. Molts tripulants van fer el tradicional salt a terra per posar un peu a l’Ebre i l’altre al mar.
Després de l’èxit de l’empresa, els dos equips van tornar a dinar a Sant Jaume d’Enveja i, posteriorment, a les seves respectives localitats enmig d’un ambient excepcional de camaraderia i germanor.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)